La música de la Prehistòria

6.000.000 d’anys           3.400 a.C.

                        Primers homínids        Invenció de l'escriptura

D'aquest període tan llarg, no hi ha cap testimoni escrit que ens expliqui com eren les societats que hi van viure. Per poder-les conèixer hem d'estudiar les restes materials que ens han arribat: eines, estris diversos, pintures, tombes... Pel que fa a la música, s’han trobat xiulets d’os, raspadors, arcs musicals, corns fets de banya, bastons per entrexocar… però no estem segurs que aquests objectes siguin realment instruments musicals. També hi ha pintures rupestres que semblen representar grups de persones realitzant una dansa.

Encara que la informació que ens proporcionen les restes és escassa, sabem que totes les cultures de la humanitat han utilitzat i utilitzen la música vocal i instrumental. A l'esquerra: Dansa de Cogul. Dreta: flautes d'os.

Una prova són els pobles menys desenvolupats a nivell tecnològic que encara es poden trobar a l'Àfrica o a l'Amazones; això ens fa suposar que també a la Prehistòria la música estava present.

Fins i tot, hi ha qui creu que la música va sorgir abans de la parla. Un d'aquests va ser el mateix Darwin, qui va defensar l'anterioritat de la música, com a forma de relació humana, pel que fa al llenguatge. L'aposta ha trobat reforç en els descobriments posteriors de la neurofisiologia, segons els quals, per exemple, l'oïda és el sentit que primer es desenvolupa en l'home des de la gestació, el que fa que a partir del sisè mes el fetus respongui a estímuls rítmics i melòdics i que el nadó capti el món a través de la música abans de fer-ho verbalment.