Copiant a Beethoven

Títol original: Copying Beethoven

Direcció: Agnieszka Holland

País: Estats Units, Hongria, Alemanya

Any: 2006

Data d’estrena: 20/10/2006

Durada: 104 min.

Gènere: Drama, Històric, Música

Interpretació: Ed Harris (Ludwig van Beethoven), Diane Kruger (Anna Holtz), Nicholas Jones (archiduque Rudolph), Matthew Goode (Martin Bauer), Ralph Riach (Wenzel Schlemmer), Joe Anderson (Karl van Beethoven), Bill Stewart (Rudy), Angus Barnett (Krenski).

Qüestionari sobre la pel·lícula

1. Per què estava l’Anna Holtz a Viena i quina condició li havia posat el seu pare per deixar-la quedar a la ciutat?
2. L’Anna visita a l’editor de Beethoven, el Sr. Schlemmer. En què consistia la feina de l’Anna? Quina crítica fa el Sr. Schlemmer de la 9a simfonia de Beethoven? Per què l’anomena “la bèstia”?
3. Explica l’escena de la primera trobada entre el músic i l’Anna. Com aconsegueix l’Anna treballar amb Beethoven?
4. Descriu com vivia Beethoven i com eren els instruments que tenia a casa. Què opinaven d’ell els seus veïns?
5. Com ens mostra la pel·lícula la relació entre Beethoven i en Karl (el nebot)?
6. Abans de l’estrena de la 9a simfonia, Beethoven està molt preocupat. Per què? Com l’ajuda l’Anna?
7. Enumera els instruments que intervenen en la 9a simfonia. Què li passa a Beethoven al final del concert? Quina és la reacció del públic?
8. Quins regals s’intercanvien l’Anna i Beethoven a l’endemà del concert? Com qualifica Beethoven música de l’Anna?
9. Què succeeix a l’exposició d’arquitectura? Per què l’Anna torna amb Beethoven?
10. Per què a la pel·lícula es diu que la Gran fuga és “el pont”? Quants i quin tipus d’instruments la interpreten? Quina és la reacció del públic?

Classicisme: la forma sonata

D'entrada cal distinguir entre forma sonata i sonata.

• Des del segle XVII, el nom de sonata es dóna a diversos tipus de composicions, principalment instrumentals, per a un sol instrumentista o dins dels gèneres de la música de cambra. Al llarg dels segles XVII i XVIII, però, l'ús del terme s'anà especialitzant i acabà aplicant-se de manera quasi exclusiva a obres per a un sol instrumentista o de cambra. Una sonata, concebuda així, és una obra musical de 3 o 4 moviments interpretada per un o dos instruments. Per exemple, sonata per a piano o sonata per a violí i piano. 

• La forma sonata és una estructura formal que s'aplica bàsicament al 1er. moviment de moltes obres del període del classicisme (sonata, simfonia, concert, quartet). 

  L'estructura convencional de la forma sonata s'identifica amb el model clàssic desenvolupat principalment per J. Haydn, W.A. Mozart i L. van Beethoven i es  es va seguir utilitzant molt de temps, així doncs, podem comprovar que els compositors romàntics i contemporanis també feien servir aquesta estructura en el seu primer moviment de les sonates i de les simfonies.  
  La forma sonata es basa en el principi del desenvolupament temàtic i es poden diferenciar tres seccions: 

  

Exemple de forma sonata Petita serenata nocturna en Sol major de Wolfgnag Amadeus Mozart.