Classicisme: la forma sonata

D'entrada cal distinguir entre forma sonata i sonata.

• Des del segle XVII, el nom de sonata es dóna a diversos tipus de composicions, principalment instrumentals, per a un sol instrumentista o dins dels gèneres de la música de cambra. Al llarg dels segles XVII i XVIII, però, l'ús del terme s'anà especialitzant i acabà aplicant-se de manera quasi exclusiva a obres per a un sol instrumentista o de cambra. Una sonata, concebuda així, és una obra musical de 3 o 4 moviments interpretada per un o dos instruments. Per exemple, sonata per a piano o sonata per a violí i piano. 

• La forma sonata és una estructura formal que s'aplica bàsicament al 1er. moviment de moltes obres del període del classicisme (sonata, simfonia, concert, quartet). 

  L'estructura convencional de la forma sonata s'identifica amb el model clàssic desenvolupat principalment per J. Haydn, W.A. Mozart i L. van Beethoven i es  es va seguir utilitzant molt de temps, així doncs, podem comprovar que els compositors romàntics i contemporanis també feien servir aquesta estructura en el seu primer moviment de les sonates i de les simfonies.  
  La forma sonata es basa en el principi del desenvolupament temàtic i es poden diferenciar tres seccions: 

  

Exemple de forma sonata Petita serenata nocturna en Sol major de Wolfgnag Amadeus Mozart.